jueves, 14 de mayo de 2015

IDEOLOGIES.

Després d'haver tractat durant uns dies el tema de les ideologies (culte a la primesa, mesomorfirsme, rendiment, recreacionisme, igualitarime i sexisme) mitjançant un aprenentatge cooperatiu per mitjà del mètode "puzzle de Aronson, vam realitzar una prova per qualificar aquestos coneixements tractats entre els companys, on cadascun dels seus integrants donava una explicació de la ideologia elegida i tractada per un altre grup d'experts que anteriorment havia sigut tractada. Tot i això, tots els coneixements que han sigut adquirits no sempre es recorden a la perfecció, i per aquest motiu, vaig a realitzar un resum i intentaré adjuntar materials que faciliten la comprensió de les diferents ideologies.


MESOMORFISME Y CULTE A LA PRIMESA.
Són dues ideologies que fan referència al cos. Mentre que el mesomofisme posa el cos ideal com a musculat, fort, esvelt, el culte a la primesa posa el seu ideal en un cos prim com a triunfador, un cos que s'ha d'aconseguir per arribar a encaixar a la societat. A més, el culte a la primesa s'associa a la dona i el mesomorfisme a l'home. També podem dir que aquestos dos cossos es vinculen amb salut i normalitat, però no te perquè ser així.




SEXISME Y IGUALITARISME.

A la vegada que el sexisme i l'igualitarisme van contraposades, aquestes dues tenen lligams.
El sexisme tracta d'una discriminació per gènere o sexe, com també cap a estereotips de rols socials. Es pot dir que s'enfoca cap a una discriminació més cap a la dona, i per aquest motiu s'associa al maxisme. No obstant,aquest concepte forma partd'un subconjunt d'aquesta ideologia.
Pel que fa a l'igualitarisme, és una ideologia que tracta a totes les persones per igual, ja siga per raça, sexe, edat, etc. Tot i això, ve més donada per la seua relació amb el sexisme.A més, podem trobar diferents enfocaments d'aquesta: igualtat d'accés (tots amb mateixes possibilitats per dur a terme una tasca), igualtat de respecte (distribuint de forma igual el dret a la dignitat, llibertat, benestar) i igualtat de tracte (tratar a tots de la mateixa manera).Però, pot crear conflictes i aleshores parlarem d'una discriminació positica. Aquesta discriminació positiva significa que per a que existisca aquest igualitarisme, per exemple, en l'esport es divideixen les competicions per sexes. Per tant, i proposant una qüestó en l'aire, per a que existisca aquest igualitarisme, tindria que anar aquest lligat de cert sexisme (discriminació)?



RECREACIONISMO Y RENDIMIENTO
Respecte a la ideologia del rendiment, tracta d'aquella que es centra amb les aptituds i habilitats físiques, amb l'jectiu de buscar la formació d'esportistes d'èlit. Però que a vegades açò crea conflictes al'àmbit educatiu de l'escola, en que es presta atenció a aquells que retenen aquestes capacitats, fent de costat a la resta. Un exemple es troba a l'hora d'ecvaluar a l'alumnatper les seues aptituds i condicions físiques.
En canvi, el recreacionisme es troba relacionat amb el plaer de divertir-se, res a veure amb posar el cos al llímit. Les persones duen a terme la recreació, cosa que no és el mateix que recreacionisme, ambla fi de gaudir i sols que gaudir. Per això, diem que en aquest moment en que es du a terme, aquest moviment perd tot el seu caràcter educatiu. A més, totes les conductes referents a aquesta ideologia de vegades poden ser dolentes, i per això s'ha de tenir cura i saber quan s'actua correctament i quan no.
Relacionant aqustes ideologies, en l'àmbit de l'educació física de l'escola, i per tant de l'educació del moviment, quina és la postura que s'hauria d'adoptar?






jueves, 7 de mayo de 2015

PROBLEMES DEL "CULTO A LA DELGADEZ"





Com hem nomenat, una ideología tracta de creences, valors i pràctiques socials que configuren la forma de veure, comprendre y pensar de la realitat.

En aquest cas, ens situarem en la posició de la primesa. No obstant, a que ens referim quan parlem de primesa? Fisiològicament la primesa és la desaparició de les reserves adiposes de l'organisme, acompanyada, de vegades, d'atrofia de les mases musculars i de les vísceres. A més, aquesta ideologia de la forma corporal ensenya a percebre i interpretar el canvis corporals, aprenent a diferenciar els cossos on en la societat el aquest és com una moneda de canvi i disposante en una prespectiva.
Tant de debò, la primesa no sols es un canvi en la anatomia del cos, significa alguna cosa més...

Majoritariament, el cos prim s'associa a la dona, sent el cos ideal sa per a aquestes. Pel seu culte parlem d'una dona dèbil, fràgil, que necessita tenir cura per part de l'home. Però per nomenar la primesa cal parlar a partir d'uns canons establerts, els quals si la dona no es troba dins d'aquests podria dir-se que es tracta d'una persona despreciable, "grosa", que no té cabuda en la societat. Per tant, aquella dona que té un cos atractiu, a més de que aquest deu agradar a l'home, és aquell que triunfa, i per tant aquell al que la dona aspira a tenir.

No sempre és desitjable...

Potser aquesta ideologia, la qual ha marcat un abans i un després en les societats occidentals, ha creat a la dona un conflicte per acoplar en aquesta, duent-la a comportaments dràstics per a conseguir aquest cos ideal, el cos que aspira tenir, o millor dit, aquell que la societat li pren culte. Aquests comportaments extrems, condueixen a enfermetats, com poden ser l'anorèxia i la bulimia.

L'anorèxia és un transtorn alimentici que altera la relació de la persona amb el menjar, on aquesta es limita exageradament la seua ingesta pisant en perill la seua vida. A més, aquestes poden perdre la seua percepció, arribant a veures com a persones groses no estant-ho.


Resultado de imagen de bulimia dibujos La bulimia pot vindre per causes diveres, tant psicològiques com somàtiques, que produeix variacions al mejar amb periodes de compulsió per menjar, junt amb altres dietes abusives, associades a vòmits i la ingesta de medicaments laxants i diurètics.




També, trobem d'altres aspectes que marquen aquest abans i després en el culte a la primesa com pot ser la moda tèxtil, ja que el seu tallatge s'ha vist reduit en gran mesura. Per exemple, una dona que utilitzava una talla 36 d'abans, hui pot ser una 40, o l'amplària de maluc, etc. Açò, pot afectar a la visió de la dona sobre el seu cos a partir del canon de la societat, incentivant-la a realitzar comportaments per conseguir la primesa fent culte a aquesta.

Una idea per a trencar amb el culte a la primesa, són les models que posen en la societat no buscant aquesta prespectiva. Per exemple, aquelles models de talles grans:

Aquestes provoquen un canvi en que no sols tractaria de ser la primesa a les dones el que les faria ecaixar sino tambe d'altres, com els rostres bells, ja que així ajuda a canviar el sentir general de tothom.









miércoles, 29 de abril de 2015

EL MOVIMENT (NO) ÉS EDUCATIU?


Al realitzar la pràctica de construir un díptic sobre allò que considerem educatiu i no sobre el moviment, el meu company Miguel i jo, agafarem les següents afirmacions segons les nostres consideracions:


Resumint totes aqueste podriem dir que per a nosaltres el moviment és educatiu quan qualsevol tipus d'activitat que s'està realitzant (que conté moviment), es realitza d'una forma intencionada sabent allò que s'esta duent a terme i saber com realitzar, que hi siga intrínsecament valuòs, que consta d'un coneixement pràctic.

Després, a classe vam realitzar un micro debat entre dos grups de poques persones on es discutia si el moviment era o no educatiu, on un grup defenia la postura de negació i l'altre la postura positiva. va haver una curiositat, ja que ens fixarem de que si la conversa s'encaminava per l'esport competitiu, hi trobavem més arguments sobre aquest de que el moviment integrat en aqeustts no era educatiu.



sábado, 11 de abril de 2015

SETMANA PENNAC: PSEUDO-ZOQUETE.

La lectura de "Mal de escuela" ha sigut positiva per a nosaltres, ens ha ajudat a tindre un punt de vista diferent del professors i dels alumnes, per tant ens ha fet situar-nos tant en les obligacions i papers que desenvolupa el mestre i les relacions amb els diferents tipus d'alumnat. D'aquesta forma, ens ha ajudat a tindre el punt de vista sobre el mal alumne que trau males notes i que no arriba a comprendre i també del mestre que ajuda a comprendre a l'alumne o tot el contrari. Així doncs, ens hem sentit identificats però d’una manera diferent i més peculiar. Des de la nostra percepció, una vegada llegit el llibre,  el zoquete del qual es parla al llibre no és que no tinguera capacitat, ja que al final acaba confeccionant una novel.la, sinó que no arribava a comprendre. Per tant, ens hem sentit identificats com a “bala” o "pseudo-zoquete", diferent al zoquete. El bala del que nosaltres parlem i hem sigut,  decidia quan volia comprendre, fins i tot tenia més capacitat perquè sabia distingir quan prestar atenció ja que era important per a les notes, i quan fer la mà i distraure. Així doncs, Ser un "bala" no significa no comprendre, sinó decidir tu quan vols comprendre, aquest té la capacitat suficient com per a què la seua ment sàpiga quan ha de prestar atenció o desconnectar totalment.

Després del debat sobre allò en que ens haviem sentit identificats amb el llibre i haver triat la idea del Pseudo-zoquete, hem decidit realitzar una xicoteta representació sobre quin és el paper que comporta un subjecte com aquest dins de les aules, amb l'ajuda d'alguns companys.

A continuació i per finalitzar trobem el xicotet fragment d'obra que hi vam representar:

La situació a representar es tracta d’una classe habitual de batxillerat on el mestre està impartint la sessió de repàs de l'examen de Història. L'alumne atent es troba molt interessat en la sessió, fa tota mena de preguntes i contesta a les que fa el mestre. En canvi el “Bala” sols atén quan insisteix en alguna cosa. Tot i això, durant el transcurs de la sessió s’ho passa bé amb el seu amic que no atén en cap moment.


MESTRE: bon dia xiquets, com sabeu demà és l’examen final del 3er trimestre aixina que ja deuríeu d’haver estudiat, hui realitzarem la sessió de repàs i demà a bordar-lo.
ANÒNIM 1: Serà molt difícil l’examen mestre?
MESTRE : Tranquil Josep, si has estudiat l’aproves.
(BALA i AMIC riuen i senyalen a ANONIM 1 per la seua preocupació)
MESTRE : Va comencem, Durant quins anys es va desenvolupar la segona guerra mundial?
BALA: Entre 1939 i 1945
(ANONIM 1 apunta immediatament)
AMIC : Mira cosí, deixa d’atendre, les de primer fent educació en física, van totes en leggins... pfff
BALA: Ai mare mira Marina.... “ESE OJETE PA MI COHETE”
MESTRE: (dirigint-se als dos)  Xe atengueu que esta pregunta ix demà; ¿ Quins 2 bandes existien en la guerra i per quins eren formats?
ANÒNIM 1: Les potencies del eix: Alemanya, Italia i el Japó i les potencies Aliades: França, Regne Unit, Estats Units, Unió soviètica i Xina.
(BALA apunta atent la contestació del seu company, però el seu AMIC continua mirant per la finestra fent gestos de pfff i tocant al seu company)
MESTRE: Molt bé Josep, en aquesta pregunta ja teniu dos punts per a demà, vaig a dir una més que pot eixir demà: ¿quan va ser el primer atac que va ser el començament oficial de la guerra i qui el va provocar?
(AMIC fabrica una bola de paper i li diu a l’orella a BALA que li la llance a ANÒNIM)
(BALA llança la  bola al cap i els dos riuen, a continuació ell mateix contesta a la pregunta i l’apunta igual que anònim que es gira per veure qui ha sigut el de la bola)
BALA : El 1 de setembre de 1939 Alemanya va iniciar el primer atac sobre una ciutat polaca, d’aquesta manera va començar de manera oficial la segona guerra mundial
MESTRE:  Molt bé, ja teniu dos puntets més regalats, els altres punt ja queden en el vostre estudi, ja crec que hem repassat el més important aixina que estudieu molt i ens veiem demà.
(ANÒNIM I BALA apunten la última pregunta que eixirà a l’examen quan el mestre fa la última intervenció, AMIC pel contrari continua rient després de la bola de paper)


-------------------------------------- DIA DE L’EXAMEN -------------------------------------------------

MESTRE: bon dia a tots, anem a començar l’examen aixina que guardeu els apunts i tranquils, que si heu estudiat aproveu
(ANÒNIM I BALA molt nerviosos i guarden els apunts mirant tot el que poden, menegen les cames... AMIC “esclafat” en la cadira li dona igual tot)
MESTRE: Teniu 55 minuts per fer l’examen i a partir d’ara no es pot parlar, si teniu algun dubte alceu la mà (reparteix el exàmens)
(en la realització de l’examen ANÒNIM es troba molt nerviós, li demana dos vegades ajuda al mestre, BALA es troba molt segur de sí mateix i no para de escriure, AMIC mira a tots els llocs en busca d’inspiració, fins i tot intenta copiar)
MESTRE: Bo crec que ja ha hagut temps més que suficient, per favor deixeu de escriure i doneu-me els exàmens.
(AMIC li dona el examen sense cap mena de preocupació perquè sap que no li ha anat bé, BALA li dona el examen amb molta seguretat, se li nota que li a anat molt bé, per últim, ANÒNIM molt nerviós tracta d’escriure els últims detalls abans de entregar-lo, mentre que AMIC i BALA riuen d’ell “mira ixe que no para tú, va boniato que aproves segur)
MESTRE: Demà tindreu les calificacions, fins demà xiquets.


----------------------------------------     A L’ENDEMÀ      ------------------------------------------

MESTRE: Bon dia alumnes, bo la veritat que més o menys com sempre:
(A AMIC). Un  3, no estudies res i no fiques atenció en classe, vens a passar-teu bé
(A ANÒNIM). Un 7, es nota que teu saps i que has estudiat, però no sé si són els nervis però barreges moltes coses i podries tindre millor nota.
(A BALA). Un 9, es nota que has estudiat i fiques detalls que són molt bons per al temari, si atengueres més a classe tindries un excel.lent sens dubte, no sols en mi sinó en totes les assignatures.
AMIC: (dirigint-se al BALA) mal cabró però si fas el mateix que jo, com treus un 9?
BALA: hi ha temps pa tot, pa ser un “bala” i per a estudiar i atendre cosí.



FI.

jueves, 9 de abril de 2015

SETMANA PENNAC.



Els últims dies lectius en l'assignatura, a partir de rondar sobre el tema de l'educació, hem realitzat la "setmana pennac". En aquesta, hem duta terme la lectura del llibre Mal de escuela escrit per Danniel Pennac. A partir de la lectura hem treballat sobre el llibre, realitzant una xicoteta prova  per demostrar si haviem llegit el llibre i també, i molt més interessant, hem tractat algun fragment del llibre en el qual cadascú s'ha sentit identificat.

Com sabeu, aquest llibre no hi parla sobre l'escola, com diu Pennac:

¿Otro libro sobre la escuela, pues?¿No parece que ya hay bastantes?
¡No sobre la escuela! Todo el mundo se ocupa de la escuela, eterna querella entre antiguos y modernos: sus programas, su papel social, sus fines, la escuela de ayer, la de mañana….No, ¡un libro sobre el zoquete! Sobre el dolor de no comprender y sus daños colaterales.
                                                                                                                          Daniel Pennac.

Ara bé, després d'haver realitzatla prova de lectura el meu company Miguel i jo, debatint sobre allò que ens n'hem sentit identificats sobre la lectura. Finalment, se n'adonarem de que aquesta no era la nostra situació, que encara que cavia la possibilitat de ser uns "zoquetes", a l'hora d'evaluar-nos les qualificacions n'eren bastant bones. Aleshores vam evocar al concepte de Pseudo-zoquete.
Però, què és el Pseudo-zoquete? 
En resum, un Pseudo-zoquete no significa no saber comprendre, sino que significa que aquest compren quan vol i per tant no es que tinga dificultats per a aprendre, com seria el cas del "zoquete", aquest te un mal comportament, no obstant quan ha d'aprovar ho fa sense dificultats.
A continuació, us deixe el link en el que el meu company Miguel ha escrit amb més detalls sobre allò que significa aquest terme:




lunes, 30 de marzo de 2015

LOE, PROBLEMES, SOLUCIONS.

La LOE és la llei vigent que concreta les bases del sistema educatiu actual a Espanya. És l'encarregada de donar una educació que responga a les necessitats i demandes canviants de la persona i grups socials, com a causa de la preocupació per l'avanç de les societats. Actualment, la societat dona molta importància a l'educació dels seus joves, ja que depèn d'aquests el seu benestar. a més, aquesta és la fora de garantitzar la posada en pràctica d'una ciutadania responsable, lliure i crítica.

CARACTERÍSTIQUES DE LA LOE.

Tres grans característiques podem extraure d'aquest concepte:
  • Educació de qualitat per a tots els ciutadans d’ambdós sexes.
  • Col·laboració de tots els components de la comunitat educativa: professors, estudiants, centres, Administracions, és a dir, la societat conjunta.
  • Compromís decidit dels objectius educatius plantejats per la UE per als pròxima anys.

No obstant, d'aquests principis generals podem obtenir les característiques del sistema educatiu que ens proposa aquesta. Aquestes són:
  • Qualitat de l’educació equiparable per a tots, independentment de les seues condicions i circumstàncies.
  • Garantir la igualtat d'oportunitats i la no discriminació.
  • fomentar els valors que afavorisquen la responsabilitat, tolerància, solidaritat.
  • Educació presa com un aprenentatge permanent al llarg de la vida.
  • Adaptar-la als seus interessos i expectatives, segons les necessitats dels alumnes.
  • Aconseguir una formació personalitzada, educativa i professional.
  • Trobat l'esforç i motivació de l'alumne.
  • Prevenció de conflictes i la no violència a través d'aquesta.
  • Igualtat de drets i deures entre homes i dones.Resultado de imagen de LOE
PROBLEMES ACTUALS DEL SISTEMA EDUCATIU.

Els problemes en educació poden ser deguts a canvis socials i educatius que s’han viscut amb els anys per algunes raons:

1.Si les circumstancies canvien, obligant-nos a replantejar el sistema, un anàlisi dels indicadors d’aquest canvi ens permetrà clarificar la situació, dissenyant unes respostes més adequades als nous interrogants.

2.El estudi de la influència del canvi social sobre el sistema podria servir com a toc d’atenció a la societat per que comprenguen les noves dificultats a les que s’enfronten els professors. Un element important en l’estat de l’educació és la falta de suport, les crítiques i el divisionisme respecte a la tasca educativa, intentant fer que del professor el únic responsable dels problemes d’ensenyament, que moltes vegades es tracta de problemes socials.

3.Sols a partir d’una visió global dels problemes, es pot crear unes pautes d’intervenció per millorar el nostre sistema educatiu. Les noves respostes deuen plantejar-se simultàniament en diverses fonts:
                       a.  Imatge social del nostre sistema d’ensenyament.
                       b.  Condicions de treball dels agents del sistema.
                       c.   Formació de professors per fer front a les noves expectatives socials.


Els indicadors parlen d’un descens en qualitat, produint per la inhibició i desconcert dels professors. El continu avanç de la ciència i la necessitat d’incorporar nous coneixements, així adaptar-se als nous problemes, imposen haver de renovar contínuament, on els professors hauran d’adaptar-se als canvis del seu ofici. Per tant, hi ha que trencar aquest cercle viciós, ja que quan el sistema educatiu pren decisions la societat ja ha patit nous canvis, i per tant, es torna a criticar el sistema per no respondre les exigències de la societat.

Tots aquests canvis socials es poden resumir en dotze indicadors bàsics, els quals permeten identificar els problemes. Són els següents:

     1.  Utopia, expectatives de la societat i augment d’exigències sobre els professors.
     2.  Inhibició educativa d’altres agents de socialització.
     3.  Ruptura del consens social sobre l’educació.
     4.  Canvi d’expectatives respecte el sistema educatiu.
     5.  Modificacions del suport de la societat al sistema educatiu.
     6.  Descens en la valoració social del professor.
     7.  Augment de les contradiccions en l’exercici de la docència.
     8.  Canvi el els continguts curriculars.
     9.  Desenvolupament de fonts d’informació alternativa a l’escola.
     10.  Falta de recursos materials i deficients condicions de treball.
     11.  Canvis en la relació professor-alumne.
     12.  Fragmentació del treball del professor.


SOLUCIÓ MOSTRADA.

Espanya es situa a la cua, tot i sent una potència econòmica mundial. Això es deu al descuit que s’ha tingut en el sistema educatiu, principalment per la escassa formació psicopedagògica del nostre professorat. L’abandonament i fracàs es troba en augment, per tant no s’està realitzant aquest tipus de formació. Per això, hi ha que assessorar al professorat respecte a problemes que resulten novedosos, com per exemple anorèxia, bullying, ciberaddicció, etc. També, haurien d’informar sobre temes com materials específics per a la diversitat, agrupaments flexibles, noves tecnologies de l’educació, etc. En conclusió, que el futur professorat precisarà experiències directes i exemples de la tasca d’ensenyar, més que coneixements que al poc temps quedaran obsoletes.


En aquest següent documents tracta, amb més detall, punt a punt, la LLei Organica d'Educació, inclosa en  el sistema educatiu espanyol:

lunes, 9 de marzo de 2015

MITE DE LA BELLESA

Després de la lectura sobre l'article "Mito de la belleza y deporte" de podem dir que seria absurde caracteritzar les desigualtats d'entre l'home i la dona, degut al que el seu sexe es troba condicionat pels seus trets biòlogics. Per tant aquestes desigualtats es deuen atribuir a la condició de gènere, fruit de la concepció i de l'anàlisi que construeix la societat i la cultura.
D'ací es pot extraure que la bellesa no és universal ni inmutable. Es pot observar que cadascuna de les diferents civilitzacions, marquen la bellesa en unes parts concretes del cos.
també els ideals de bellesa van canviant amb el temps.

Parlant també dels ideals estètic-corporals i la seua evolució, aquests han patit un gran canvi, en que temps darrere, hi havia institucions que s'encarregaven de definir aquests cànons de bellesa, fins que poc a poc aquests ideals reguladors de la corporeitat han passat de formar part de les normes d'una institució a formar part de les normes d'un propi individu, creant un autocontrol sobre el propi cos.

Però, com apareixen aquest ideal de bellesa?

Es pot dir que aquest ideal de bellesa naix a partir dels quefers de la societat, un estil de vida en el que apareix el mite de la joventut, del qual els mercats han contribuit ha crear uns codics ètics al voltant del mite de la bellesa.

Resultado de imagen de el mito de la belleza

Finalment, es pot anunciar l'aparició d'una forma de control social. Un control social de la bellesa, en la que abans es trobava regularitzada per diverses institucions i que ara passava a formar part dels còdics per al autocontrol de la persona, en que quan més es dominen els seus estàndars, més possibilitats d'exercir un poder sobre altres.

Es podria parlar de violència simbòlica?