domingo, 22 de febrero de 2015

PIERRE BORDIEU: HABITUS I VIOLÈNCIA SIMBÒLICA.


La violència simbòlica, segons Pierre Bordieu, és un tipus de violència en la qual no es recurreix amb el físic. Aquesta, podiem dir que és un tipus de violència dolça, invisible, que és desconeguda per aquells que la pateixen. En definitiva, violència simbòlica seria pensar en la dominació social,la seua eficàcia i el seu funcionament.Un exemple principal que proposa aquest autor, és el de la dominació de l'home sobre la dona.

També per aquest motiu, l'autor dona molta importància al concepre d'habitus. El habitus seria com una disposició adquirida pels agents socials, la qual s'adopta durant la seua vida i provoca en aquests que hagen d'adequar-se a dits esquemes.en aquest, els subjectes serien els agents que actuen a partirde una estructura marcada i podriem dir dels seus gustos adaptant les seues respostes a un esquema d'acció determinat. Resumint, podriem dir que el habitus funciona com un esquema obert de producció pròpia d'accions que estructura la subjectivitat dels agents, portant a poder historitzar la personalitat dels agents, en la que trobem la estructura objectiva del mon social.

A continuació, trobem un article el qual parla sobre la violència simbòlica:



Sobre Violencia Simbólica en Pierre Bourdieu




Per concloure, mostre ací diferents tipus de publicitats en les quals trobem una certa violència simbòlica pel que fa al sexisme, en les quals es pot observar la dominació del sexe masculí sobre el femeni, d'una manera en que no existeix un missatge directe, sinò que aquest missatge va inclò de manera subliminal:




domingo, 15 de febrero de 2015

COS VIVENCIAL



En aquest video podem observar, segons Sastre (1954) les tres formes de com es dona la presència del cos al mon. Aquestes son 3:

  • El cos per al ser.
  • El cos per a l'altre
  • El cos per a l'altre concebut per a l'altre.


lunes, 9 de febrero de 2015

LA EDUCACIÓ, EL MOVIMENT I JO.

A la primera pràctica de l'assignatura, s'ha demanat realitzar un dibuix en el qual hi havia que representar el següent: "Educació, moviment i jo". 
Després de deixar uns minuts per realitzar aquest dibuix, hem fet una possada en comú sobre les nostres "obres d'art", en les que la majoria de nosaltres se'ns hem representat pròpiament. No obstant, encara que tingueren trets semblants, eren tos dibuixos diferents.

Seguidament hem realitzat un debat en comú sobre el perque ens representem d'una manera o d'altra. Hem comentat sobre els trets amb que ens identificavem, perque si es xica hi posa coleta, perque si es xic estroba "ciclat", és a dir diferents estereotips que l'identifiquen. Tot i això, la majoria de representacions gràfiques situaven al "jo" segons les experiencies de cadascun, segons allò viscut, en definitiva allò que a cadascú ha viscut durant la seua vida, i que en la qual hi trobem un moviment present.


La educació, el moviment i jo.


Pel que fa a la meua perspectiva, en aquest dibuix he volgut representar tant el moviment, la educació i la meua pròpia persona. Segons el meu parèixer, en aquest cas representant el joc de “tula”, he intentat transmetre que amb el moviment, s’aprenen coses, en este cas la educació de relacionar-se amb altres éssers. En el qual hem represente a mi mateixa, ja que seria un component de la meua experiència en el qual reps una educació on es transmeten, per exemple valors de socialització o inclús el propi fet de saber com moure’s.


MISSATGE DE BENVINGUDA.



Bona vesprada, hem dic Guillem Galan i soc alumne de 2n del grau de FCAFE. En aquest blog es van a tractar continguts realacionats amb l'assignatura d'Educació del moviment. Us convide a participar tant en aquest com blog com al de l'assignatura i d'altres alumnes, de manera activa, per enriquir el nostre aprenentatge. Demane la vostra participació sobre aquells temes tractats, com dels vostres comentaris. Espere servir d'ajuda i que us agrade.
                                 
                                                                                                                                  Gràcies.