miércoles, 29 de abril de 2015

EL MOVIMENT (NO) ÉS EDUCATIU?


Al realitzar la pràctica de construir un díptic sobre allò que considerem educatiu i no sobre el moviment, el meu company Miguel i jo, agafarem les següents afirmacions segons les nostres consideracions:


Resumint totes aqueste podriem dir que per a nosaltres el moviment és educatiu quan qualsevol tipus d'activitat que s'està realitzant (que conté moviment), es realitza d'una forma intencionada sabent allò que s'esta duent a terme i saber com realitzar, que hi siga intrínsecament valuòs, que consta d'un coneixement pràctic.

Després, a classe vam realitzar un micro debat entre dos grups de poques persones on es discutia si el moviment era o no educatiu, on un grup defenia la postura de negació i l'altre la postura positiva. va haver una curiositat, ja que ens fixarem de que si la conversa s'encaminava per l'esport competitiu, hi trobavem més arguments sobre aquest de que el moviment integrat en aqeustts no era educatiu.



sábado, 11 de abril de 2015

SETMANA PENNAC: PSEUDO-ZOQUETE.

La lectura de "Mal de escuela" ha sigut positiva per a nosaltres, ens ha ajudat a tindre un punt de vista diferent del professors i dels alumnes, per tant ens ha fet situar-nos tant en les obligacions i papers que desenvolupa el mestre i les relacions amb els diferents tipus d'alumnat. D'aquesta forma, ens ha ajudat a tindre el punt de vista sobre el mal alumne que trau males notes i que no arriba a comprendre i també del mestre que ajuda a comprendre a l'alumne o tot el contrari. Així doncs, ens hem sentit identificats però d’una manera diferent i més peculiar. Des de la nostra percepció, una vegada llegit el llibre,  el zoquete del qual es parla al llibre no és que no tinguera capacitat, ja que al final acaba confeccionant una novel.la, sinó que no arribava a comprendre. Per tant, ens hem sentit identificats com a “bala” o "pseudo-zoquete", diferent al zoquete. El bala del que nosaltres parlem i hem sigut,  decidia quan volia comprendre, fins i tot tenia més capacitat perquè sabia distingir quan prestar atenció ja que era important per a les notes, i quan fer la mà i distraure. Així doncs, Ser un "bala" no significa no comprendre, sinó decidir tu quan vols comprendre, aquest té la capacitat suficient com per a què la seua ment sàpiga quan ha de prestar atenció o desconnectar totalment.

Després del debat sobre allò en que ens haviem sentit identificats amb el llibre i haver triat la idea del Pseudo-zoquete, hem decidit realitzar una xicoteta representació sobre quin és el paper que comporta un subjecte com aquest dins de les aules, amb l'ajuda d'alguns companys.

A continuació i per finalitzar trobem el xicotet fragment d'obra que hi vam representar:

La situació a representar es tracta d’una classe habitual de batxillerat on el mestre està impartint la sessió de repàs de l'examen de Història. L'alumne atent es troba molt interessat en la sessió, fa tota mena de preguntes i contesta a les que fa el mestre. En canvi el “Bala” sols atén quan insisteix en alguna cosa. Tot i això, durant el transcurs de la sessió s’ho passa bé amb el seu amic que no atén en cap moment.


MESTRE: bon dia xiquets, com sabeu demà és l’examen final del 3er trimestre aixina que ja deuríeu d’haver estudiat, hui realitzarem la sessió de repàs i demà a bordar-lo.
ANÒNIM 1: Serà molt difícil l’examen mestre?
MESTRE : Tranquil Josep, si has estudiat l’aproves.
(BALA i AMIC riuen i senyalen a ANONIM 1 per la seua preocupació)
MESTRE : Va comencem, Durant quins anys es va desenvolupar la segona guerra mundial?
BALA: Entre 1939 i 1945
(ANONIM 1 apunta immediatament)
AMIC : Mira cosí, deixa d’atendre, les de primer fent educació en física, van totes en leggins... pfff
BALA: Ai mare mira Marina.... “ESE OJETE PA MI COHETE”
MESTRE: (dirigint-se als dos)  Xe atengueu que esta pregunta ix demà; ¿ Quins 2 bandes existien en la guerra i per quins eren formats?
ANÒNIM 1: Les potencies del eix: Alemanya, Italia i el Japó i les potencies Aliades: França, Regne Unit, Estats Units, Unió soviètica i Xina.
(BALA apunta atent la contestació del seu company, però el seu AMIC continua mirant per la finestra fent gestos de pfff i tocant al seu company)
MESTRE: Molt bé Josep, en aquesta pregunta ja teniu dos punts per a demà, vaig a dir una més que pot eixir demà: ¿quan va ser el primer atac que va ser el començament oficial de la guerra i qui el va provocar?
(AMIC fabrica una bola de paper i li diu a l’orella a BALA que li la llance a ANÒNIM)
(BALA llança la  bola al cap i els dos riuen, a continuació ell mateix contesta a la pregunta i l’apunta igual que anònim que es gira per veure qui ha sigut el de la bola)
BALA : El 1 de setembre de 1939 Alemanya va iniciar el primer atac sobre una ciutat polaca, d’aquesta manera va començar de manera oficial la segona guerra mundial
MESTRE:  Molt bé, ja teniu dos puntets més regalats, els altres punt ja queden en el vostre estudi, ja crec que hem repassat el més important aixina que estudieu molt i ens veiem demà.
(ANÒNIM I BALA apunten la última pregunta que eixirà a l’examen quan el mestre fa la última intervenció, AMIC pel contrari continua rient després de la bola de paper)


-------------------------------------- DIA DE L’EXAMEN -------------------------------------------------

MESTRE: bon dia a tots, anem a començar l’examen aixina que guardeu els apunts i tranquils, que si heu estudiat aproveu
(ANÒNIM I BALA molt nerviosos i guarden els apunts mirant tot el que poden, menegen les cames... AMIC “esclafat” en la cadira li dona igual tot)
MESTRE: Teniu 55 minuts per fer l’examen i a partir d’ara no es pot parlar, si teniu algun dubte alceu la mà (reparteix el exàmens)
(en la realització de l’examen ANÒNIM es troba molt nerviós, li demana dos vegades ajuda al mestre, BALA es troba molt segur de sí mateix i no para de escriure, AMIC mira a tots els llocs en busca d’inspiració, fins i tot intenta copiar)
MESTRE: Bo crec que ja ha hagut temps més que suficient, per favor deixeu de escriure i doneu-me els exàmens.
(AMIC li dona el examen sense cap mena de preocupació perquè sap que no li ha anat bé, BALA li dona el examen amb molta seguretat, se li nota que li a anat molt bé, per últim, ANÒNIM molt nerviós tracta d’escriure els últims detalls abans de entregar-lo, mentre que AMIC i BALA riuen d’ell “mira ixe que no para tú, va boniato que aproves segur)
MESTRE: Demà tindreu les calificacions, fins demà xiquets.


----------------------------------------     A L’ENDEMÀ      ------------------------------------------

MESTRE: Bon dia alumnes, bo la veritat que més o menys com sempre:
(A AMIC). Un  3, no estudies res i no fiques atenció en classe, vens a passar-teu bé
(A ANÒNIM). Un 7, es nota que teu saps i que has estudiat, però no sé si són els nervis però barreges moltes coses i podries tindre millor nota.
(A BALA). Un 9, es nota que has estudiat i fiques detalls que són molt bons per al temari, si atengueres més a classe tindries un excel.lent sens dubte, no sols en mi sinó en totes les assignatures.
AMIC: (dirigint-se al BALA) mal cabró però si fas el mateix que jo, com treus un 9?
BALA: hi ha temps pa tot, pa ser un “bala” i per a estudiar i atendre cosí.



FI.

jueves, 9 de abril de 2015

SETMANA PENNAC.



Els últims dies lectius en l'assignatura, a partir de rondar sobre el tema de l'educació, hem realitzat la "setmana pennac". En aquesta, hem duta terme la lectura del llibre Mal de escuela escrit per Danniel Pennac. A partir de la lectura hem treballat sobre el llibre, realitzant una xicoteta prova  per demostrar si haviem llegit el llibre i també, i molt més interessant, hem tractat algun fragment del llibre en el qual cadascú s'ha sentit identificat.

Com sabeu, aquest llibre no hi parla sobre l'escola, com diu Pennac:

¿Otro libro sobre la escuela, pues?¿No parece que ya hay bastantes?
¡No sobre la escuela! Todo el mundo se ocupa de la escuela, eterna querella entre antiguos y modernos: sus programas, su papel social, sus fines, la escuela de ayer, la de mañana….No, ¡un libro sobre el zoquete! Sobre el dolor de no comprender y sus daños colaterales.
                                                                                                                          Daniel Pennac.

Ara bé, després d'haver realitzatla prova de lectura el meu company Miguel i jo, debatint sobre allò que ens n'hem sentit identificats sobre la lectura. Finalment, se n'adonarem de que aquesta no era la nostra situació, que encara que cavia la possibilitat de ser uns "zoquetes", a l'hora d'evaluar-nos les qualificacions n'eren bastant bones. Aleshores vam evocar al concepte de Pseudo-zoquete.
Però, què és el Pseudo-zoquete? 
En resum, un Pseudo-zoquete no significa no saber comprendre, sino que significa que aquest compren quan vol i per tant no es que tinga dificultats per a aprendre, com seria el cas del "zoquete", aquest te un mal comportament, no obstant quan ha d'aprovar ho fa sense dificultats.
A continuació, us deixe el link en el que el meu company Miguel ha escrit amb més detalls sobre allò que significa aquest terme: